ReFlEXioNs

Aquesta mati els plors d'una xiqueta m'han fet despertar, es deia Clara i ploraba perque sa mare no li deixaba anar a la platja amb la seua amiga i sa mare.Aquestos plors m'han fet pensar, qui no volguera ser altra vegada xiquet/a? I tan sols preocuparte de amb qui vas a jugar hui, on aneu anar o sencillament planejar un dia amb la piscina?Com deia, la xiqueta ma fet pensar, el temps pasa vclant i cuasi sense donarse'n conter te veus en 19 anys i encara per palntejarte el que vols ser dins d'uns anys, tens que començar a enfilar la teua vida,a centrarte en aquelles persones que verdaderament seu guanyen dia a diaapollante i fente somriure, et dones conter de que aquella colla que tenies de xicotet tan sols queden 4 amics i alguns de ells simplement son companys de colla,plors per coses mes importants o inclus plores de vegades sense saber per que.

Aquestos ultims mesos e començat a centrar la meua vida, ja no soc aquella xiqueta que estaba boiga i se'n reia a totes hores, ara despres de tres anys sabatics, soc de nou una estudiant i qui sap que llegare a ser.

Fins asi les meues reflexions si pareix que no estiga molt be del cap pero cm dic a sigut un dia un poc extrany.

UN BESOT A TOTS